La companyia

Les Fugitives som una companyia emprenedora regida per la passió per les arts escèniques i implicada amb el dia a dia de la nostra societat. Ens allunyem de la cultura estrictament d’entreteniment i apostem per una dramatúrgia de qualitat, amb valors i educativa.

El projecte artístic de Les Fugitives consisteix en reivindicar la posició de la dona mitjançant les arts escèniques. La dramatúrgia de la companyia sempre aposta per personatges femenins amb caràcter i personalitat i defensa la importància del paper de la dona tant en 
el món actual, com al llarg de la història.

Ens diem Les Fugitives, perquè fugim de la prepotència, de la hipocresia i del masclisme, però no fugim gaire lluny: fugim cap a l’escenari i des d’allà els plantem cara.

Judith Corona, Laia Pujol i Maria Ten
Les Fugitives

Qui som?

Judith Corona

Als quinze anys comença a formar-se com a intèrpret a l’escola de teatre La Casona. Més tard continua els seus estudis a Set d’Acció i finalment es forma com a actriu a l’Estudi de Formació de l’Actor Nancy Tuñón i Jordi Oliver. A més, compagina la formació en arts escèniques amb els estudis musicals cursant guitarra, llenguatge musical i cant coral a l’escola de música Can Gomà.

Professionalment ha treballat tant en teatre com en cinema. Debuta en el món audiovisual el 2013 amb la pel·lícula Barcelona 3D, dirigida per Manuel Huerga. Al 2016 forma part de l’equip artístic dels curtmetratges El Sueño, dirigit per Jesús Portilla y Los Pasos que te quedan, dirigit per Lucas Zambrano.Al 2017 escriu i interpreta el curtmetratge Canción alemana, dirigit per Laia Pujol i protagonitza La Fugida, dirigida per Maria Ten. El seu debut teatral és el 2016 conjuntament amb la companyia Les Fugitives de la qual n’és membre i fundadora. Juntament amb Laia Pujol i Maria Ten interpreta les peces de petit format Nas Vermell i Sóc Puta, i què? . El gener del 2018 forma part del repartiment de A la merda el 3.0! , obra representada a Microteatre Barcelona dins del cicle “Por principios”. L’octubre del 2018 estrena Veu de Dona a la Sala Atrium de Barcelona, obra escrita a quatre mans, per les mateixes actrius.

Laia Pujol

Actriu i Figurinista. De ben jove comença la seva formació a l’Estudi Nancy Tuñón i Jordi Oliver de Barcelona on més tard s’hi forma professionalment amb el pla de formació de l’Actor. Mentrestant combina els seus estudis teatrals amb la dansa a l’Escola de Dansa Pas i es forma en confecció i patronatge a Gemmapatch.

Professionalment l’hem pogut veure a TV3, col·laborant a les sèries La Riera, i El Crac. A més a més, ha protagonitzat curtmetratges com Selma y Lexa, dirigit per Hajar Boujtat i, La Fugida, dirigit per Maria Ten.

Crea la companya Les Fugitives al 2016 amb la qual protagonitza les peces de microteatre Nas Vermell, Sóc Puta, i què? i A la merda el 3.0! (obra seleccionada a Microteatre Barcelona el Gener del 2018). Com a dissenyadora de vestuari s’inicia amb Traïció dirigida per Rubén Pelejero i més endavant s’encarrega també del vestuari de Cia. Les Fugitives. Dirigeix el curtmetratge Canción alemana escrit per Judith Corona i s’estrena com a Contacontes en anglès amb la companyia Les Fugitives. Com a guionista ha escrit Sóc puta, i què?, peça realitzada amb col·laboració amb Les Fugitives, la qual ha estat guardonada amb el primer premi del concurs literari Lletres Joves Horta – Guinardó. El seu últim projecte ha estat Veu de Dona, obra estrenada a la Sala Atrium l’octubre del 2018, de la qual ha estat una de les creadores, ha format part del repartiment i s’ha encarregat de la caracterització dels personatges, obtenint-ne molt bones crítiques.

Laia Pujol

De ben jove comença la seva formació a l’Estudi Nancy Tuñón i Jordi
 Oliver de Barcelona on més tard s’hi forma professionalment amb el pla de formació de l’Actor. Mentrestant combina els seus estudis teatrals amb la dansa a l’Escola de Dansa Pas i es forma en confecció i patronatge a Gemmapatch.

Professionalment l’hem pogut veure a TV3, col·laborant a les sèries La Riera, i El Crac. A més a més, ha protagonitzat curtmetratges com Selma y Lexa, dirigit per Hajar Boujtat i, La Fugida, dirigit per Maria Ten.

Al 2016 crea la companyia Les Fugitives amb la qual protagonitza les peces de microteatre Nas Vermell i Sóc Puta, i què?. Com a dissenyadora de vestuari s’encarrega del vestuari de Cia. Les Fugitives. Dirigeix el curtmetratge Canción alemana escrit per Judith Corona i s’estrena com a Contacontes en anglès amb la companyia Les Fugitives.
 Com a guionista ha escrit Sóc puta, i què?, peça realitzada amb col·laboració amb Les Fugitives, la qual ha estat guardonada amb el primer premi del concurs literari Lletres Joves Horta – Guinardó.

Maria Ten

Comunicadora, actriu i contacontes. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2012). Més tard, realitza el Màster d’Estudis Teatrals (2014-2016), coordinat per l’Institut del Teatre i la Universitat Autònoma de Barcelona i s’especialitza en teoria i pràctica dels processos teatrals. Cursa assignatures de dramatúrgia i de direcció escènica i realitza la tesina sobre el Teatre Feminista de Lídia Falcón. Duu a terme pràctiques de direcció al Teatre Nacional de Catalunya durant la creació artística de l’obra El Joc de l’Amor i de l’Atzar dirigida per Josep Maria Flotats (2014). Ha realitzat l’ajudantia de l’Òscar Molina a l’obra A Cada rey su Merecido estrenada al Versus Teatre (2017) i a l’obra Amics Íntims estrenada al Teatre Gaudí (2017).

Com a actriu, debuta teatralment el 2007 amb el musical  La Festa, dirigit per Joan Gallart. Més tard, es forma com a actriu professional a l’Estudi
 de Formació de l’Actor Nancy Tuñón i Jordi Oliver. El 2016, juntament amb Judith Corona i Laia Pujol, crea la companyia Les Fugitives amb qui estrena Sóc puta, i què? Nas Vermell.  El gener del 2018 assumeix  la direcció de “A la merda el 3.0!” escrita per Montse Ten; obra seleccionada per Microteatre Barcelona sota la temàtica “Por principios”. Més tard, dirigeix Veu de Dona, (de la qual també en forma part del repartiment) obra estrenada a la Sala Atrium de Barcelona l’octubre del 2018.  Al món audiovisual, s’hi introdueix protagonitzant diferents curtmetratges: El lado bueno dirigit per Ayla Sanz i Canción alemana dirigit per Laia Pujol i escrit per Judith Corona. Combina la feina d’actriu amb la de contacontes explicant relats a llibreries i biblioteques d’arreu de Catalunya.  

contacte