La companyia

Les Fugitives tenim molt clar que la cultura no és només una eina d’entreteniment, sinó que és una eina reinvindicativa molt potent. Amb els nostres projectes volem fer reflexionar la gent, volem posar el nostre granet de sorra per fer canviar l’status quo actual. 

El projecte artístic de Les Fugitives consisteix en reivindicar la posició de la dona mitjançant les arts escèniques. La dramatúrgia de la companyia sempre aposta per personatges femenins amb caràcter i personalitat i defensa la importància del paper de la dona tant en 
el món actual, com al llarg de la història.

Ens diem Les Fugitives, perquè fugim de la prepotència, de la hipocresia i del masclisme, però no fugim gaire lluny: fugim cap a l’escenari i des d’allà els plantem cara.

Judith Corona, Laia Pujol i Maria Ten
Les Fugitives

Qui som?

Judith Corona

Actriu.

Als quinze anys comença a formar-se com a intèrpret a l’escola de teatre La Casona. Més tard continua els seus estudis a Set d’Acció i finalment es forma com a actriu a l’Estudi de Formació de l’Actor Nancy Tuñón i Jordi Oliver. A més, compagina la formació en arts escèniques amb els estudis musicals cursant guitarra, llenguatge musical i cant coral a l’escola de música Can Gomà.

Professionalment ha treballat tant en teatre com en cinema. Debuta en el món audiovisual el 2013 amb la pel·lícula Barcelona 3D, dirigida per Manuel Huerga. Al 2016 forma part de l’equip artístic dels curtmetratges El Sueño, dirigit per Jesús Portilla y Los Pasos que te quedan, dirigit per Lucas Zambrano. El seu debut teatral és al 2016 conjuntament amb la companyia Les Fugitives de la qual n’és membre i fundadora. Juntament amb Laia Pujol i Maria Ten interpreta les peces de petit format Nas Vermell i Sóc Puta, i què?. Al gener del 2018 forma part del repartiment de A la merda el 3.0!, obra representada a Microteatre Barcelona dins el cicle “Por principios”. Forma part del repartamient de Dona-Foc, la dona que es crema, un especale poètic-musical del qual n’és una de les creadores.

A l’octubre del 2018 estrena Veu de Dona a la Sala Atrium de Barcelona, obra escrita a quatre mans, per les mateixes actrius.

Laia Pujol

Actriu i figuirinista.

Formada per l’Estudi Nancy Tuñón i Jordi Oliver de Barcelona amb el pla de formació de l’Actor. Mentrestant combina els seus estudis teatrals amb la dansa i es forma en confecció i patronatge a Gemmapatch. Professionalment l’hem pogut veure a TV3, col·laborant a les sèries La Riera, i El Crac. A més a més, ha protagonitzat curtmetratges com Creadores, dirigit per Marta Ferré, Selma y Lexa, dirigit per Hajar Boujtat i, La Fugida, dirigit per Maria Ten.

En teatre ha interpretat el paper principal de Somnis de Fama, dirigit per Rubén Pelejero. Crea la companyia Les Fugitives al 2016 amb la qual protagonitza les peces de microteatre Nas VermellSóc Puta, i què? i A la merda el 3.0! (obra seleccionada a Microteatre Barcelona el Gener del 2018). Més endavant creen un espectacle a partir de versos femenis Dona-Foc, la dona que es crema. El seu últim projecte ha estat Veu de Dona dirigit per Maria Ten, estrenada a la Sala Atrium l’octubre del 2018, del qual n’ha estat una de les creadores, ha format part del repartiment i s’ha encarregat de la caracterització dels personatges, obtenint-ne molt bones crítiques.

Com a dissenyadora de vestuari s’inicia amb Traïció dirigida per Rubén Pelejero i més endavant s’encarrega també del vestuari de Cia. Les Fugitives i dissenya i confecciona el vestuari de Les Troianes dirigit per Mònica Molins.

Dirigeix el curtmetratge Canción alemana escrit per Judith Corona i s’estrena com a Contacontes en anglès amb la companyia Les Fugitives. Com a guionista ha escrit Sóc puta, i què?, peça realitzada amb col·laboració amb Les Fugitives, la qual ha estat guardonada amb el primer premi del concurs literari Lletres Joves Horta – Guinardó.

Maria Ten

Comunicadora, actriu, contacontes i directora.

És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. Més tard, cursa el Màster d’Estudis Teatrals (2014-2016), coordinat per l’Institut del Teatre i la Universitat Autònoma de Barcelona i s’especialitza en teoria i pràctica dels processos teatrals. Cursa assignatures de dramatúrgia i de direcció escènica i realitza la tesina sobre el Teatre Feminista de Lídia Falcón. Duu a terme pràctiques de direcció al Teatre Nacional de Catalunya durant la creació artística de l’obra El Joc de l’Amor i de l’Atzar dirigida per Josep Maria Flotats (2014). Ha realitzat l’ajudantia de l’Òscar Molina a l’obra A Cada rey su Merecido estrenada al Versus Teatre (2017) i a l’obra Amics Íntims estrenada al Teatre Gaudí (2017).

Com a actriu, debuta teatralment el 2007 amb el musical La Festa, dirigit per Joan Gallart. Més tard, es forma com a actriu professional a l’Estudi de Formació de l’Actor Nancy Tuñón i Jordi Oliver. El 2016, juntament amb Judith Corona i Laia Pujol, crea la companyia Les Fugitives amb qui estrena Sóc puta, i què? i Nas Vermell. El gener del 2018 assumeix la direcció de A la merda el 3.0! escrita per Montse Ten; obra seleccionada per Microteatre Barcelona sota la temàtica “Por principios”. Més tard, crea i representa Dona-Foc, la dona que es crema i dirigeix Veu de Dona, (de la qual també forma part del repartiment) obra estrenada a la Sala Atrium de Barcelona l’octubre del 2018. Al món audiovisual, s’hi introdueix protagonitzant diferents curtmetratges: El lado bueno dirigit per Ayla Sanz i Canción alemana dirigit per Laia Pujol i escrit per Judith Corona. Combina la feina d’actriu amb la de contacontes explicant relats a llibreries i biblioteques d’arreu de Catalunya.

contacte