CRÍTICA: EL CLUB OBLIDAT, BARCELONA LYCEUM CLUB
EL CLUB OBLIDAT DE LES DONES
Necessari record i homenatge a les dones que van fer possible el Lyceum Club de Barcelona, que va estar ben viu del 1931 fins l´inici de la Guerra CivilRead More
La memòria de les dones intel•lectuals
La companyia Les Fugitives recupera i reivindica al Teatre Tantarantana la memòria del Lyceum Club femení fundat a Barcelona el 1931Read More
On eren les dones el 1931
La companyia Les Fugitives porta l’espectacle ‘El club oblidat, Barcelona Lyceum club’ aquest dissabte 26 d’agost a Tivissa, en el marc de les Nits de la BaranovaRead More
El club feminista oblidat que va liderar Aurora Bertrana
M. Àngels Cabré rescata la història del Barcelona Lyceum Club, la primera associació cultural de dones de Catalunya.
El seu estudi serveix de base per a l’espectacle Barcelona Lyceum Club de la companyia Les Fugitives, que es pot veure al Teatre Tantarantana fins al 6 de novembre.Read More
Desfogar-se per entendre que el món no està fet a la nostra mida
Cítica de La dona que va cridar tant que es va buidar de Núria Cugat Tarridas d’Onada Feminista.Read More
La vida d’una actriu en quatre veus
Maria Ten interpreta quatre personatges d’Àngel Guimerà a ‘La dona que va cridar tant que es va buidar’, un espectacle de la Companyia Les Fugitives a la Sala Fènix
Escrit per Martí FigueresRead More
Crítica: La dona que va cridar tant que es va buidar
Un crit d´encoratjament i esperança per Ferran Baile
Un interessant monòleg, en el que es donen la visceralitat i la reflexió i en que l´actriu Maria Ten demostra la seva versatilitat interpretativa desdoblant-se en quatre noies diferents.Read More
CRÍTICA: LA DONA QUE VA CRIDAR TANT QUE ES VA BUIDAR
Dramàtics graons d’una escala plegable per Jordi Bordes
Maria Ten signa un monòleg que alterna cops de ràbia i adrenalina amb una narració tràgico-còmica sobre la seva insistència en el món de les arts.
Crítica: La dona que va cridar tant que es va buidar – Sala Fènix
Què passaria si l’Àgata de La filla del mar d’Àngel Guimerà fos una actriu del segle XXI, amb problemes i preocupacions del segle XXI? Poca gent es deu haver fet mai aquesta pregunta, però la resposta pren forma en un brillant monòleg en què Maria Ten dona veu a quatre personatges femenins de l’obra d’Àngel Guimerà, explorant els seus anhels i preocupacions a la vegada que explora els propis d’una dona actual, tan plena de ràbia i frustracions com totes nosaltres.Read More
Rabiosa esperança
La Cia Les Fugitives produeix La dona que va cridar tant que es va buidar escrita, dirigida i interpretada per Maria Ten. L’obra, que compta amb l’assessorament de direcció de Laia Pujol i Judith Corona, és un exercici generós i valent de l’autora, un text potent transmès sense grans floritures: ella en solitari i tota la ràbia que duem les dones al cor des de fa segles.Read More