Crítica: La dona que va cridar tant que es va buidar – Sala Fènix

Què passaria si l’Àgata de La filla del mar d’Àngel Guimerà fos una actriu del segle XXI, amb problemes i preocupacions del segle XXI? Poca gent es deu haver fet mai aquesta pregunta, però la resposta pren forma en un brillant monòleg en què Maria Ten dona veu a quatre personatges femenins de l’obra d’Àngel Guimerà, explorant els seus anhels i preocupacions a la vegada que explora els propis d’una dona actual, tan plena de ràbia i frustracions com totes nosaltres.Read More

Rabiosa esperança

La Cia Les Fugitives produeix La dona que va cridar tant que es va buidar escrita, dirigida i interpretada per Maria Ten. L’obra, que compta amb l’assessorament de direcció de Laia Pujol i Judith Corona, és un exercici generós i valent de l’autora, un text potent transmès sense grans floritures: ella en solitari i tota la ràbia que duem les dones al cor des de fa segles.Read More

El premi Especial del Jurat se l’ha endut ‘W.I.T.C.H.’

El premi a l’Intèrpret Revelació ha estat per a Maria Martínez, per ‘Dones i Silenci’. De la seva banda, el premi Especial del Jurat se l’ha endut ‘W.I.T.C.H.’, a càrrec de la companyia Les Fugitives, i el premi Votació Popular al millor espectacle ha estat per a ‘Let Me Down Slowly’, de Cia Afflictus.La 25a Mostra de Teatre de Barcelona ha estat molt marcada per la situació sanitària actual. Read More

Un quart de segle d’història resisteix els embats del corona

No hem d’oblidar que la‌ ‌Mostra‌ ‌de‌ ‌Teatre‌ ‌de‌ ‌Barcelona, tal com afirma la seva directora, Empar López, té l’objectiu d’oferir oportunitats reals als actors i les actrius, som doncs davant d’un aparador de refèrencia pel teatre de la ciutat. És per això que, un any més, el jurat ha cregut oportú atorgar el Premi‌ ‌especial‌ ‌de‌l ‌jurat‌ que ha estat per l’espectacle W.I.T.C.H de la companyia Les Fugitives.Read More